Crims

00:00 Catalunya Ràdio. 00:02 Catalunya Àudio. 00:03 Som podcast. 00:06 Tot el que sentireu en aquest programa ha passat. Els fets i els llocs són reals. Alguns diàlegs estan dramatitzats, però el seu contingut consta en documents o surt de testimonis que eren enlloc dels fets. 00:20 En algunes descripcions, aquest programa podria ferir sensibilitats. Relatem crims reals. La realitat i la mort no en tenen de sensibilitats. 00:40 Emilio Ortega Moreno, alias El Loco, és el principal sospitós de la mort d'Andrea Arenas, una jove de 17 anys que al seu barri tothom coneixia com Aroa. La víctima va aparèixer carbonitzada a prop de Figueres tres dies després que la segrestessin l'abril del 1996. 00:59 Els forenses conclouen que la causa de la mort ha estat un cop al cap amb una clau anglesa com la que s'ha trobat al cotxe del presumpte homicida. Però el vehicle s'ha incendiat i si hi havia indicis que l'incriminessin, el foc els ha cremat. Un mes després del crim, el loco ha estat detingut a Barcelona. 01:24 Hola a tothom, sóc Carles Porta. Gràcies per escoltar-nos. Avui us acabarem d'explicar el cas de l'Andrea Arenas. La víctima i el presumpte assassí pertanyen a dos clans diferents de la comunitat gitana de Figueres i la família de l'Andrea clama venjança. El judici encara trigarà a prop de dos anys a celebrar-se. Serà dels primers que es faran amb jurat popular a Espanya, en una audiència de Girona blindada per la policia. Però abans que la justícia es pronunciï, els pares de la noia, invocant la llei gitana, ja han sentenciat a mort l'únic detingut per aquest crim. 02:03 Al llarg d'aquests mesos, la violència traspassarà les fronteres de l'Empordà. Intentarem posar llum a la foscor. Comencem. 02:16 Crims Per què matem El relat dels moments foscos de la nostra societat. 02:43 Som al 1996, és 15 de maig i avui fa just un mes que l'assassinat de l'Andrea Arenas va commocionar la comunitat gitana de Figueres. Ahir van detenir el presumpte assassí, Emilio Ortega Moreno, el loco, i el clima al barri del Cúlubret és de tensió extrema. Hi ha dos clans enfrontats, la família de la víctima, el clan dels Arenas Salazar, i el clan dels Moreno Santiago, al qual pertany l'acusat. 03:13 Seguint la llei gitana, els familiars de la jove han ocupat els habitatges que la família dels sospitós ha deixat lliures quan ha fugit per por de les represàlies. Però els pares de la noia no en tenen prou. 03:27 Solamente que le pido a la justicia que me lo entreguen a mí. Y yo descansaré lo de esto de mi hija, porque he vengado lo de esto de mi niño. Y no le pido otra cosa a la justicia, que me lo den a mí. Porque no merece ni la cárcel, merece la muerte. Y por las manos de los padres. 03:41 ¿De más le pediría eso a la justicia? 03:44 La llei gitana que ha invocat la família contempla diferents nivells de revenja. Explica'ns-ho en Apuncí. 04:03 El primer és el desterrament de tot el clan Moreno-Santiago i l'ocupació de casa seva. Aquesta fase de la revenja ja s'ha complert, però el següent nivell no. És l'ull per ull, mort per mort. Segons la tradició gitana, el clan de la víctima té dret a buscar l'assassí i matar-lo. Si no el troben, segons aquests costums, també poden executar la venjança contra un familiar de l'homicida. La dona del loco en queda exclosa perquè s'ha separat del seu marit i se n'ha desvinculat completament, Com que no ha fugit amb ell, segons dicta la llei gitana, la seva integritat no perilla. 04:39 Els actes de rebenja estan en marxa i Emilio Ortega Moreno, que han detingut a Barcelona, arriba custodiat a Figueres per ser interrogat pels policies que investiguen el cas. Li assignen un advocat d'ofici, Miquel Fàbrega. 04:54 Ella està amb una mirada perduda, com el que es anomena, també d'una manera molt plana, com el pollo sin cabeza. És a dir, està... Abatut, mirada perduda i buscant la mirada totalment perduda. 05:11 Difícil, difícil de crear vincle. En l'interrogatori, els investigadors senten dues afirmacions rotundes. La primera els fa pensar que van pel bon camí. La segona els deixa totalment destarotats. 05:26 L'arrestat s'autoinculpa, però també implica la seva dona. El Guàrdia Civil, Enrique Gómez Varela, ho explicarà així més endavant en el judici. 05:34 Jo he matat una xica en figueras, mi mujer ha sido la inductora, porque estaban liadas, creo que no sé si la chica era lesbiana o su mujer, no sé, que estaban liadas, y bueno, y que su mujer la había inducido, la había inducido y la culpable era ella. Dijo que era por culpa de su mujer. Sí, exactamente. 05:56 Els investigadors de la Guàrdia Civil es miren i en prenen nota, però l'advocat del detingut treu valor a la confessió perquè considera que s'ha fet sota pressió. 06:05 Les autoincriminacions o les autoinculpacions fetes en un context ajudicial no tenen més relevància. 06:16 De fet, el loco anirà canviant la seva versió fins al punt de desvincular-se totalment del crim. Mentrestant, els investigadors treballen amb la hipòtesi que el desencadenant de l'assassinat van ser les tensions sorgides en un triangle format pel detingut, la seva dona, la Raquel, i la víctima, l'Andrea. Així recordarà aquell interrogatori un dels investigadors quan li arribi el moment de declarar el judici. 06:38 Decía que las había visto besarse y achucharse, en fin, en ese sentido. Él creía realmente que lo que pasaba es que su esposa y la chica esta mantenían relaciones ellas, de tipo lésbico, en fin. 06:51 Amb aquesta informació, el 22 de maig, una setmana després de la captura del loco, la Guàrdia Civil arresta la seva dona, Raquel Fernández. Està acusada formalment d'homicidi. Els agents la consideren coautora del crim. El mateix dia, la jutja que instrueix el cas interroga el matrimoni per separat. Per qüestions de seguretat, l'interrogatori no es fa als jutjats, sinó a la presó de Figueres, en un despatx habilitat expressament. Com que és ben bé al centre de la ciutat, al carrer Sant Pau, la vigilància redobla tant dins com fora de l'edifici. 07:24 La fiscalia demana presó per als dos acusats i exposa com creu que es van succeir els fets el dia del crim. 07:31 El fiscal explicarà que el matí del 12 d'abril de 1996, Andrea Arenas es dirigia a l'ambulatori de la Seguretat Social de Figueres. Els dos acusats, Emilio Ortega i Raquel Fernández, la van fer pujar al cotxe. Arribats a Vinyonet, la van fer baixar del vehicle, la van colpejar fins a matar-la i després la van cremar damunt d'unes verdissers i d'uns taulons. Els dos acusats van decidir posar fi a la vida de la jove. La raó? Andrea era íntima amiga de Raquel. A causa de la gelosia d'Emilio, l'amistat entre les dues noies havia posat en perill al matrimoni. 08:01 La jutja no ho veu tan clar com la Fiscalia. Té dubtes sobre la implicació de Raquel Fernández i, per aclarir-los, ordena que el matrimoni se sotmeti a un acarament. Els escolta atentament, veu moltes contradiccions entre el que diu l'un i el que diu l'altre i pren una decisió, llibertat amb càrrecs per la dona i presó preventiva per al marit. Raquel Fernández, això sí, s'haurà de presentar cada dia als jutjats. 08:28 La investigació no s'ha acabat amb l'acusació contra el loco i la seva dona. La Guàrdia Civil continua reunint proves i obre encara més el focus. Els agents estan convençuts que l'autoria del crim és múltiple, que hi ha més persones implicades en l'assassinat de l'Andrea Arenas, la ROA. Els investigadors creuen que hi han participat com a mínim quatre persones, totes família del principal sospitós. Així és com ho argumenten. 08:56 Hombre, porque normalmente esta gente normalmente no actúan solos. Tengo que tener en cuenta que la víctima, Andrea, es una chica ya, una mujercita con 17 años que ya se defienden. Y no es lo mismo una chica de 17 años... 09:14 En el punt de mirada de la Guàrdia Civil hi ha tres generacions del clan Moreno-Santiago. L'àvia, la mare i dos germans de l'acusat. 09:35 Els agents sospiten que podrien haver ajudat a consumar l'assassinat o almenys a encobrir-lo. Raquel Fernández té el telèfon punxat i entre els indicis que tenen els investigadors hi ha una trucada que l'acusada manté amb una amiga i que apuntaria a alguna d'aquestes persones. 09:54 ¿Qué es? ¿Cómo estás? Mira, después del... ¿El asesino? Sí. ¿Ya ves? Ni capullo, eh? ¿Has visto? Qué desgraciado. 10:04 Però per apuntalar aquesta tesi, els investigadors necessiten més proves i, de moment, no hi ha més detencions. 10:27 Després de l'interrogatori, l'Emilio Ortega ha tornat a la presó de la Trinitat de Barcelona. A la presó de Figueres no s'hi pot quedar, perquè a dins hi ha reclusos del clan dels Arenas Salazar. 10:39 Sabint que hi ha un senyor que ha cometit un metge moderatiu de tres característiques en la presó de Figueres, el que es fa és separar-los de les pressions, clar. Perquè si no, ja per aquella cosa que estem nosaltres, se lo carga, clar. 10:54 Veurem si protegint l'acusat n'hi ha prou perquè ningú ho prengui mal. L'octubre del 1996, quan s'ha complert mig any del crim, la policia deté el pare de l'Andrea, Francisco Arenas, a la Font de la Pòlvora, el barri on es concentra la comunitat gitana de Girona. Aquí, tal com recorda la periodista Mairena Ribas, s'hi han instal·lat alguns dels familiars d'Emilio Ortega Moreno que van fugir de Figueres. 11:23 La família de l'acusat va haver d'amagar-se i llavors, clar, és que no és una cosa que només es tingui com a focus o centres neuràlgics Figueres, sinó que, clar, les famílies són molt àmplies i els cognoms són nissagues de clans, no? que tant pots trobar a Girona, a la Font de la Pòlvora, com a la Mina Barcelona, com a qualsevol barri de qualsevol ciutat gran. Aleshores, és com si fossin petites delegacions. 11:54 Hi havia com una organització, allò semblava vigilants, que estaven 24 hores fins i tot fent torns. 12:03 El pare de la víctima ha arribat a Girona amb un altre home en un Alfa Romeo. Anaven armats amb un revòlver Smith & Wesson del calibre 38 i una pistola Star. La policia els ha trobat també uns binocles. Els agents no tenen cap dubte que els dos detinguts han anat a Girona amb l'objectiu de localitzar i atacar un membre del clan del presumpte assassí. 12:27 És el primer dels múltiples incidents armats que el pare de la víctima protagonitzarà buscant venjança abans del judici. 12:35 Cinc mesos després, el pare de la noia torna a fer una incursió armada en aquest mateix barri, a la Font de la Pòlvora, i aquest cop un dels germans del presumpte assassí rep una perdigonada en una mà i ha de ser hospitalitzat. 12:48 Els atacants s'escapen, però poques setmanes després, la policia deté un altre cop Francisco Arenas i també el padrí de la noia assassinada. Quan el jutge els torna a deixar en llibertat, la violència es trasllada a la Devesa de Girona. 13:01 Tres bales han fet impacte en aquest vehicle que hi havia aquesta tarda a l'aparcament del passeig de la Copa de Girona. Els trets han alertat conductors i vianants que en aquell moment eren a prop del lloc dels fets. 13:12 És el juny del 1997. L'objectiu era altre cop el germà del Loco i en surt viu pels pèls. Ell mateix ho explicarà al judici que se celebrarà un any després per aquests fets. 13:39 ¿Usted a esta persona la reconoció? 13:42 Sí, sí. 13:43 ¿Sabe quién era? 13:43 Hombre, el que tengo delante. 13:45 ¿Era Francisco Arenas? 13:46 Sí, sí, sí. 13:47 ¿Está usted seguro que era? 13:48 Seguro, seguro. 13:50 Usted acaba de decir que le apuntó con la pistola. ¿Dónde le apuntó? 13:53 En la cabeza. 13:54 En la cabeza. ¿Y entonces qué pasa? 13:57 Que usted abre la puerta... Sí, le pegué en las piernas y ese echó para atrás, se cayó para atrás. Se cayó. Y a caer se pegó el primer tiro. 14:03 Poc abans del començament del judici per l'assassinat de l'Andrea, hi torna a haver un altre incident amb armes de foc al barri gitano de Girona. Els veïns senten trets, però quan hi arriba la policia, els agents no troben ni els pistolers ni cap resta de les bales que s'hi han disparat. 14:18 El pare venjador acabarà condemnat a sis anys de presó per aquests actes de revenja. 14:24 Mentre a Girona s'anaven succeint aquestes accions, la policia judicial ha continuat treballant per apuntalar l'acusació. I quan està a punt de complir-se un any de l'assassinat de l'Andrea Arenas, el loco torna al lloc dels fets per participar en la reconstrucció del crim. Crims. 14:46 Per què matem? 14:49 L'Emilio Ortega viatja amb la comitiva judicial en un autocar retrotinat que va fent parada els punts clau del trajecte que va recórrer el presumpte assassí abans i després de matar i cremar la víctima. Comencen al barri del Colobret i han d'arribar fins al camp de Vinyonet de Puigventós, on un pagès va trobar el cadàver calcinat de la noia. 15:11 A dins de l'autocar ningú les té totes. 15:13 Nosaltres vam fer el recorregut, tot el recorregut que pot haver fet l'Andrea, fins que arribi al lloc on apareix el cadàver. I, clar, estàvem parlant de monte, de montaña, camp abierto, i ahí sí que un dia m'ha passat qualsevol cosa. 15:31 En aquesta comitiva també hi ha l'advocat de l'acusat, que no pare de mirar enrere i als costats. 15:37 Quan vam practicar el reconeixement i tota la comitiva o tota l'oficina judicial vam haver d'anar i passejar-nos per al barri dels Itanos... que hi havia un desplegament policial molt intens, és a dir, les mirades des de qualsevol racó, de qualsevol casa, la gent al carrer, els gitanos al carrer, allà hi havia una tensió, però hi havia un decid d'execució total. 16:06 Hi ha molts nervis, però la reconstrucció acaba sense incidents i la comitiva enfile, sana i estalvia el camí de tornada. 16:15 I, gràcies a Déu, no ha passat res, perquè també pot haver passat. Per a mi era més fàcil, si feien alguna cosa, si querien encarregar-se a l'Emile, per exemple, o bocament dèiem que no hi ha gaire gaire a fer aquí en el camp, que allà en el juici. 16:33 El 9 de febrer de 1998, un any després d'aquesta reconstrucció, comença el judici per l'assassinat de l'Andrea Arenas, l'eroa. 16:42 L'Audiència de Girona és avui l'edifici més segur de la ciutat. Entre 60 i 80 Mossos d'Esquadra el vigilen perquè s'ha de jutjar Emilio Ortega Moreno, alias El Loco, i la seva dona. Raquel Fernández, com a presumptes autors de la mort d'Andrea Arenas Salazar. El judici d'Andrea Arenas és una prova important per la policia autonòmica, que ha destinat un gran nombre d'efectius per garantir la seguretat. 17:04 les autoritats prenen precaucions insòlites mai vistes al barri vell de Girona. Per garantir la seguretat en aquesta zona de la ciutat on hi ha l'audiència provincial, es mobilitzen 100 policies, entre ells els que vigilen l'audiència i els que estan situats pels carrers dels voltants. 17:24 Hi havia un risc inherent i que hi havia un risc present contínuament, i aleshores... 17:29 Les conseqüències, si no hi havia mesures, vessin estat catastròfiques. 17:34 L'edifici judicial està just davant de les escales que porten a la catedral de Girona i queda fortificat. És, en aquell moment, el primer judici important que cobreix la periodista Lluís Afuentes. 17:46 Clar, era molt tens, evidentment. Estem parlant que es jutja amb una persona que pertany a un clan gitano i que l'acusen de matar un altre que és un altre clan diferent. I també haig de dir que vam tenir la sort que aquell judici el presidia. En Fernando Lacaba, que és una persona amb un temperament molt expeditiu, que no adoptava ni la més mínima a demanar ordre o a prendre alguna decisió que s'hagués de prendre per poder garantir la seguretat que hi havia allà dintre. 18:23 I clar, jo quan vam plantejar aquesta situació, repeteixo, tiroteig entre famílies, no només al carrer, sinó també als domicilis de fons de la pòlvora. Quan m'estan dient que estan tractant de delinquir per tal d'entrar a la presó, per tal de poder matar l'autor de la mort d'Aroa, llavors estem en una situació molt excepcional. Jo convoco el cap de Mossos d'Esquadra i li dic, doncs, què fem aquí? 18:53 Tu, com a cap de Mossos, què proposes? Jo vull seguretat integral no només de la pròpia Cuixat, sinó també dels propers membres del Tribunal de Jurat. 19:02 El magistrat Fernando Lacaba sap que les amenaces de revenja que dicta la llei gitana no tenen data de caducitat. 19:10 Es desplega el dispositiu CAPSA. Els Mossos tallen els carrers pròxims i hi posen controls. Molts agents porten fusells i fins i tot hi ha franctiradors als balcons i a les taulades. 19:22 Cosa que després algú en confiança em va dir, oh, mare, és una mica exagerat... sembla que tal... Escolta'm, exagerant, no. Primer jo no soc qui ha disposat això, jo he seguit els consells de els que ells saben, i per tant de Mossos d'Esquadra, i em semblava bé, perquè s'estava succeint, tot el que estava succeint, que hi havia tirotets pel carrer, que hi havia tirotets al fons de la pòrbora, repeteixo, i que fins i tot estaven tratant de dir-li aquí per entrar a la presó, per tal de matar aquesta home. Home, doncs no venia de els tiradors aquests, diguem-ne, de les taulades, tot i que... 19:56 pugui semblar una mica exagerat. 19:58 Els Mossos també s'hi juguen molt en aquest judici. Fa poc temps que s'han desplegat a Girona i que han assumit funcions que fins ara eren de la Policia Nacional o de la Guàrdia Civil. L'operatiu el dirigeix el cap de la unitat antidisturbis, Francesc Cardús. 20:13 L'expositiu s'ha muntat a requeriment d'audiència, del magistrat, per garantir això, que es pugui realitzar el judici i garantir la seguretat de les persones que hi han de participar. Ja està. 20:24 Es calcula que les mesures de seguretat que s'han activat han costat 5 milions de pessetes de l'època, uns 30.000 euros. Però el judici encara té un altre element que el fa extraordinari. Com que és dels primers que se celebren a Catalunya amb jurat popular, ningú hi està acostumat, ni el mateix la cava que presideix el tribunal. No, en absolut. 20:45 I, per tant, no teníem els magistrats, ni teníem experiència de tribunal de jurat, ni sabem com afrontar-ho. 20:54 I, per tant, parlant lleixa i clarament s'havien de llançar a la piscina. Nosaltres teníem un judici. Certo. 21:01 Era dels primers judicis a Espanya, per tant, no hi havia una normalització, no hi havia experiència, no hi havia una praxis. Per tant, els magistrats que havien d'escriure la sentència quedaven condicionats al veredicte no seu, és a dir, del que dirien unes persones... que no estaven formades, no tenien experiència en el món policial, en el món criminal. Això bategava, bategava contínuament amb molta força perquè és que no hi havia normalitat d'això. 21:35 La selecció del jurat tampoc és un procés fàcil. El jutge mira el grup de persones que han seleccionat i té la sensació que els pot llegir el pensament. 21:45 Jo crec que tindrem problemes, seriosos problemes, a l'hora de fer la selecció del jurat, perquè és evident que en aquest cas tan mediàtic i que en aquestes circumstàncies, en el qual hi ha dos processos, perquè no només està el procés penal pròpiament dit, sinó que està el procés gitano, el procés de la llei gitana, Són dos processos, diguem-ne, un que es fa al carrer i un altre que farem a l'audiència. Jo crec que la gent, els 27 primers que seleccionarem, de les quals treurem els 9 i els dos suplents, doncs, evidentment, estic segur que ningú voldrà formar el pacte d'aquest tribunal de jurat. 22:22 Però és evident que s'haurà de convèncer que si no incorreixen en cap tipus de causa d'extensió, doncs hauran de... perquè és una obligació, és una obligació aquesta. 22:34 I una complicació afegida és que l'advocat del LOCO demana que s'excloguin tots els membres que puguin tenir un determinat viatge. 22:42 Aquí va haver-hi molts candidats que van ser separats, en el que hi havia un element molt bàsic, és a dir, experiències racistes o experiències de persones que estiguessin al jurat i que haguessin tingut o tinguessin una experiència negativa amb persones de raça gitana, evidentment s'havien de quedar esclosos. I això va ser una tasca que es va fer. 23:07 El jurat popular que es va formar, la gent estava acollonida perquè tenia por a represàlies. És clar, és que era bastant fort, diguem-ne, no? 23:15 Per això, els responsables del dispositiu decideixen que la identitat d'aquestes nou persones no es faci pública mai. A la sala, tothom els podrà veure les cares, però el seu nom no constarà enlloc. A més, els faran entrar per un circuit diferent del públic, protegits pels Mossos, per evitar possibles agressions. 23:36 Mentre duri el procés judicial, l'acusat s'estarà a la presó de Girona en una sala especial amb més vigilància del que és habitual. 23:44 Estava d'alguna manera també rebent una atenció més específica perquè també, esclar, van córrer rumors que hi havia gent de l'altre clan que es deixava detenir i empresonar precisament per poder accedir a la presó i poder complir la venjança, no? 24:03 El primer dia de judici, l'Emilio Ortega Moreno baixa d'un cotxe dels Mossos d'Esquadra i entra manillat a l'Audiència de Girona. Va vestit amb un xandall a dides que li va una talla gran. Els policies que l'escorten porten armilla antibales. Ara aquesta protecció és molt habitual, però en aquell moment no ho era tant. 24:29 L'únic que es dispara a l'entrada de l'audiència de Girona és el flash de les càmeres. L'entrada de l'altra acusada, la Raquel Fernández, esposa del loco, és més discreta. Ella hi arriba encara en llibertat i sense manilles. Els familiars de la víctima estan molt crispats. 24:48 Què ha fet? Que no ha dit la feina? He vist. Que se'n cuenta que no tenga nada. Que la boca ha sentit nada. No sabe nada negra. No sabe nada. 24:57 la Fiscalia sol·licita 27 anys de presó per a tots dos acusats. Els advocats de la família de la víctima demanen 23 anys, però només per a l'Emilio Ortega Moreno. No tenen res contra l'altra acusada. L'advocat del Loco demana l'absolució per al seu client i, mirant el jurat, assegura que l'acusat està patint molt per un delicte que no ha comès. 25:21 Olviden cualquier prejuicio físico. 25:25 No le podemos colgar el San Benito. No. Emilio Ortega Moreno no es un ser inhumano. Emilio Ortega Moreno es una persona. Emilio Ortega Moreno no es un cruel asesino. 25:39 L'advocada de la Raquel Fernández també demana l'absolució per a la seva clienta. 25:44 Està previst que els dos acusats declarin el segon dia de judici a la tarda. Serà després de la sessió del matí. Una sessió tan inusual com tot el judici perquè el president del tribunal decideix emportar-se el jurat d'excursió. 26:00 El magistrat Fernando Lacaba decideix traslladar el jurat a Figueres perquè els seus membres presenciïn una nova reconstrucció del crim. És una decisió sense precedents a Girona. 26:09 És veritat, no s'havia fet mai. I és la primera vegada que es fa aquí a Girona. Probablement i això es continuarà fent. Perquè per a mi, en segons que ha fet, que som des d'aquests, jo crec que el jurat s'ha de situar en el lloc del crim, en el lloc d'on vivien les famílies. Dic on vivien perquè una d'elles ha marxat. Ha hagut de marxar. Perquè, esclar, està amenaçada per l'altra família i, per tant, ha de marxar. No és un barri normal per què la gent pugui caminar i prendre el sol. 26:40 La comitiva la dirigeix al mateix Lacaba, que camina al capdavant amb ulleres de sol. Dels dos acusats, només ha viatjat Raquel Fernández. El seu home, el Loco, s'ha quedat a Girona per no crispar més els ànims de la comunitat gitana. Però tant és, perquè així que els visitants trepitgen al barri del Colobret, hi ha els primers incidents. Uns quants veïns, uns d'ells vestits amb indumentària militar, se'ls encaren demanant justícia a crits i exigint que els entreguin l'assassí. 27:09 Jo recordo que tenia a tot el jurat darrere meu, aplegat, no? Juntets. No anaven caminant d'una manera distendida, d'una manera... No, no, no. Tenien com por. Tots darrere meu i jo abria la comitiva, diguem-ne. Esclar que està molt més posat a qualsevol cas. Esclar que sí, que podien fins i tot rebre un tret o pedrades o qualsevol cosa. 27:32 L'advocat no volia, jo recordo que no volia acompanyar-nos, tenia por. Enmig de la cridòria, els membres del tribunal, escortats pels antidisturbis dels Mossos d'Esquadra, ressegueixen el recorregut que suposadament van fer la víctima i l'assassí. Se senten insults contra l'acusada. 27:51 La assassina! La assassina! La assassina! 28:01 Unes dones molt alterades amenacen de matar-la. Els seus homes, que semblen més calmats, els claven una puntada de peu perquè callin. Després d'una petita picabaralla entre uns veïns molt exaltats, la comitiva marxa cap a l'última parada del viatge. 28:16 Després del barri, el jurat popular, amb el jutge i l'acusada, s'han desplaçat al descampat de Vinyonet de Puigventós, on va aparèixer el cos d'Andrea. Allà, els membres dels jurats s'han mirat l'entorn per veure si les acusacions contra els inculpats tenen fonament o no. 28:31 El judici continua aquesta tarda amb la declaració d'Emilio Ortega i Ràquel Fernández. 28:38 Tornem a ser a l'Audiència de Girona. Després del viatge a Figueres, el tribunal comunica que l'única dona que formava part del jurat ha presentat la renúncia perquè no es veu en cor de continuar i l'hi ha acceptat. La substitueix un suplent. Unes hores després de la reconstrucció del crim, l'acusada torna a seure a la banqueta dels acusats i li toca declarar. La Raquel Fernández es desvincula dels fets davant del tribunal. 29:07 Asegura que Emili Ortega la maltractava sovint i que la va inculpar del crim per venjar-se, perquè estava embarassada de quatre mesos i després del crim va decidir avortar. Diu que la comunitat gitana no hagués entès que hagués donat a llum un fill del loco. També afirma que amb l'Andrea eren com germanes i que això provocava moltes discussions amb el seu marit, i relate un d'aquests episodis. 29:32 Estaba yo allí a la casa de su madre y quise ir a comprarme los pendientes. Pues bien, vamos a comprar los pendientes con el coche. Tiene muchos cojones que aquí que allí. Bueno, me llevó al campo, bajó del coche histérico. Claro, yo tenía miedo porque yo empecé a dar vueltas al coche para que no me pudiera pillar. Cuando yo veía que se ponía histérico, pues entonces eché a correr, pero no pude. Me pilló y me caía en zarzar. Después me cogió, me levantó, me llevó para adentro otra vez y me puso el cordel del chándal al cuello. 30:07 Les acusacions ho veuen diferent. Consideren que la Raquel Fernández tenia molta influència en el seu marit i afirmen que si ella es va quedar al barri va ser perquè una fugida l'hauria deletat. La intervenció de l'Emilio Ortega Moreno és molt més breu. El loco només respon les preguntes del seu advocat. Se li va fer una única pregunta, si havia participat en aquests fets i si ho havia fet. 30:30 La seva resposta va ser no. 30:33 L'Emilio Ortega assegura que el dia que va desaparèixer la víctima, ell va anar als jutjats amb la seva àvia i la seva dona i que després se'n va anar a dormir a casa. I res més. 30:44 Tal com havia previst el magistrat Lacaba, és un judici d'alt voltatge amb insults i intents d'agressió freqüents tant dins com fora de l'edifici. En aquest context, el president del tribunal pren una altra decisió insòlita per protegir l'acusat. 31:00 També és un home que de sobte demana que vol fer pipí, que vol anar al lavabo... 31:06 Esclar, jo no puc evitar que aquest home vagi al lavabo, però evident que no puc és fiar-me en aquesta persona. I jo vaig dir a els Mossos que l'acompanyessin i fins i tot que no tanquessin la porta quan estiguis al dins del lavabo. Perquè no em podia refiar de ningú, es podia autolesionar, es podia fer qualsevol cosa. Quan saps que sí o sí la intenció de la família d'Aroa és acabant la vida d'aquesta persona, home, s'ha de prendre unes mesures mínimes de seguretat i fins i tot si han d'arribar aquest home a les seves necessitats de qualsevol tipus sense la intimitat, doncs jo anteposo la seguretat d'ell a qualsevol altra qüestió o qualsevol drama que pugui perjudicar, diguem-ne, el judici. 31:50 A la sala, les interrupcions són constants. Cada dos per tres han de desallotjar familiars, o bé perquè pateixen atacs d'histèria o perquè provoquen aldarulls. El principal acusat també acaba expulsat unes quantes vegades. Una d'elles, després d'amenaçar i intentar agredir un dels policies que declara com a testimoni. 32:11 Recordo una cosa importante, que quan preguntes a la fiscal... Sáquenlo, sáquenlo. 32:29 I aquí aquest home es va posar molt nerviós, molt nerviós, i tot i que estava custodiat amb dos agents de policia, ell es va encarar amb aquest policia, es va aixecar i va llançar una patada a l'aire. 32:47 Està previst que declarin prop de 60 testimonis. Entre ells, el pare de la víctima, que està empresonat a Figueres pels actes de venjança que us hem relatat abans. També la mare del presumpte homicida, que defensa la innocència del seu fill. Després dels familiars directes, arriba el torn del patriarca de la comunitat gitana de Figueres, el tio Joaquín. 33:09 L'home més respectat al barri del Colobret diu que el seu paper dins del veïnat és posar pau entre els diferents clans, però que en un assassinat com aquest això és impossible. 33:20 Lo vemos peor en un gitano que en un paio. Pues sí, esto es el criminal. Y en un caso como este, esto lo hemos visto, hemos juntado el cielo con la tierra. 33:33 El patriarca tanca la seva intervenció com a testimoni recordant que, segons la llei gitana, qui la fa la paga. 33:40 La sang es paga amb sang, diu, i llença una profecia. Encara que passin 20 anys, l'Emilio Ortega morirà assassinat. 33:49 Es va adreçar a nosaltres, com dient, miren vostès, el que estan fent aquí tant se val. La sentència nostra està feta. Per tant, aquest home tard o d'hora acabarà morint i morirà de les mans, perquè és la nostra llei, de les mans de la família d'Aroa. 34:05 Continuen desfilant els testimonis, però de moment ningú ha aportat cap prova directa que vinculi cap dels dos acusats amb el crim. 34:13 Amb tot, els investigadors creuen que podran convèncer el jurat perquè tenen la clau, la clau anglesa. 34:20 Hombre, nosotros primero que defendemos, de Emilio, lo primero que defendemos es que encontramos la llave anglesa en su coche. La llave anglesa, el informe que tenemos debajo de criminalística, es súper. Y después, el clan de la Bullitos era un clan muy agressivo, muy agressivo. 34:41 És a dir, les proves que segons els investigadors han de tenir més pes en aquest judici són una clau anglesa cremada i una convicció que la família de l'Emilio Ortega és molt agressiva. 34:54 És, entre altres proves, el que faran servir les acusacions per assegurar la condemna dels acusats. Però la defensa s'agafa, com qui s'aferra un ferro roent, a les mancances que ha detectat en el procés. 35:07 No hi havia testimonis de càrrec, no hi havia una prova directa, material, frontal. És a dir, hi havia molts elements, perifèrics, indirectes, però hi havia un gran recorregut per defensar. Totes les declaracions havien estat les que fossin, estaven sesgades, hi havia un tema de la falta, diguéssim, de la gent, el dubte, que els testimonis que recollien, si es movien per el que els havien dit, per el que creien o per el que realment havien vist i sapigut. 35:42 Per tant, moltes d'aquestes, al passar pel garbell de l'acte del judici oral, allò podia anar perdent força i consistència. 35:52 Recordeu que el cos de la víctima estava carbonitzat i que no s'hi va poder trobar cap empremta que vinculés el loco o la seva dona amb el crim. 36:01 El cotxe on la policia va trobar la clau anglesa també estava parcialment cremat, així que el foc també va esborrar evidències suposant que n'hi hagués. En aquest punt de judici arriba el torn dels forenses. 36:14 A l'estrada hi pugen Narcís Bardalet i Anna Hospital, els professionals que van treballant l'autòpsia, i els pregunten si el crim es va poder cometre amb una altra arma o homicida que no fos la clau anglesa. 36:26 Descarten ustedes que se haya podido realizar con una piedra, por ejemplo. 36:30 Yo no me lo creo. Yo una piedra no me lo creo. ¿No se lo cree? No. 36:34 ¿Y la doctora hospital se lo cree? No. ¿Tampoco? Y según ustedes, sin duda alguna, se causó la muerte con esta llave inglesa. 36:43 Si no es con esta, es una de igual de esta. Igual que esta, no. 36:46 Igual de similidades características de esta llave inglesa. Igual, claro. ¿Es así? Claro. 36:50 Defenses i acusacions saben que es troben en un moment crucial del judici. La fiscalia exposa davant del jurat l'informe del Laboratori de Madrid que ha analitzat la clau anglesa. El document conclou que és l'arma homicida i el pèrit que l'acusació cita a declarar ho certifica davant del tribunal. Però l'advocat de la defensa creu que ha trobat una esquerda en el testimoni del pèrit i quan arriba el seu torn de preguntes intenta posar-lo en dubte. L'advocat Fàbrega pregunta insistentment al pèrit si pot garantir al 100% que l'eina que tenen al davant és la que es va fer servir per matar l'Andrea Arenas. 37:26 Va ser una estiria fluixa, una estiria fluixa amb molta atenció, proves, preguntes repetides, preguntes repetides no contestades, pràcticament aludint-la, i es va produir un cercle viciós i el senyor Lacaba, evidentment és el seu paper, em va fer una advertència, que recordo, que em va dir «senyor letrado, esto no es un juicio en americana». 37:49 si no li gusta el testigo, i jo en aquell moment, amb aquest esperit que ja portava molt de temps preparat, perquè havíem de ser nosaltres els que el defensàvem, va haver-hi una rèplica respetuosa, no era contra ell, però era contra la situació, i va dir, senyoria, el testigo ni nos gusta ni nos disgusta. El que a nosaltres ens interessa és conocer la verdad. I just amb aquesta creuada de frases entre un i l'altre molt espontànies, doncs en aquell moment el pèrit es va trobant que va interpretar, entenc jo, que va interpretar que ja s'havia acabat eludir la resposta directa. 38:27 I aleshores, amb una veu baixa, va dir no. 38:30 Ho ha dit fluixet, però ho ha dit no. No. 38:34 El pèrit reconeix que no té la certesa absoluta que la clau anglesa sigui l'arma del crim. 38:40 Clar, ja està, en aquell moment es va introduir el dubte. No podíem concloure al 100% que aquesta clau anglesa fos l'objecte contundent que es va fer servir per acabar amb la vida d'aquella noia, aquella pobra noia. 38:57 Aquest va ser el punt. Allò va causar un seu impacte en el jurat. Segurament no li va causar cap impacte a un magistrat, o potser sí, potser no, però en el jurat sí. 39:09 Crims. Amb Carles Porta. 39:19 El judici per l'assassinat de l'Andrea Arenas, l'Aroa, enfila la recta final. Les acusacions han intentat reforçar la seva tesi amb les proves directes i indirectes que han aportat els investigadors i la defensa creu que ha aconseguit desactivar-les. El jurat ha pogut sentir la declaració d'alguns testimonis que han assenyalat el loco com a presumpte assassí, i també aquesta conversa que els dos acusats van mantenir per telèfon després del crim, sense saber que el tenien intervingut per la policia. 39:51 ¿Por qué, nena? ¿Por qué hemos tenido que llegar a tanto? Si tú, hija, llego a anar. ¿Tú tienes la culpa de todo? 39:57 Yo tengo la culpa porque el que tiene la culpa eres tú, no yo. 40:00 ¿Por qué? 40:02 ¿Por qué, Raquel? ¿Por qué tengo la culpa llena? ¿Por qué me has hecho tantos años en esta vida? Dímelo. Hay daño. Has sido tú que le has hecho el daño. 40:10 Després d'escoltar aquestes proves documentals, el judici està a punt de quedar vist per sentència. Només queden els informes finals de les acusacions i de la defensa. L'alegat de l'advocat del loco no ajuda a temperar l'atenció que es respira a la sala. 40:26 Probablement vaig tenir una dosi de vehemència elevada i va provocar un efecte que quan es va aixecar l'acusat es va dirigir a mi i em va dir «Heu, té una fiera, don Miguel». 40:39 I es va tornar a assentar. Aleshores, aquesta frase, per alguns familiars de la família, de la noia morta en aquestes circumstàncies molt tristes, això va encendre els ànims també. 40:51 Abans d'aixecar la sessió, els acusats tenen una última oportunitat per intentar convèncer el jurat. En el seu últim torn de paraula, la Raquel Fernández es declara innocent. 41:02 Quiero que sepan que si yo estoy aquí, lo único que hay es que porque él me ha acusado. No encontrarán pruebas de ningún tipo porque yo no he participado en nada y que yo no tengo nada que ver con este asunto. Y como decía la fiscal, que soy una persona muy fría, se está tranquila aquí porque sé comportarme y he sentido cosas que me han dolido mucho, muchas mentiras, pero me he tenido que aguantar. 41:22 Y arriba el torn del Emilio Ortega Moreno. Se ache que de la banqueta per parlar. 41:28 No juguemos, no, ni condenemos. 41:32 sin al menos estar seguro de que a quien vamos a condenar es el culpable. Y por último, me gustaría decir hoy en esta sala que soy inocente. Nada más, muchas gracias. 41:49 El seu discurs ha durat 16 segons, molt menys que l'enrenou que provoca la sala. Els familiars de la víctima esclaten contra l'acusat i els han d'expulsar de l'audiència. 42:05 Interesaríamos que se cerraran las cámaras. 42:14 Sentir que aquesta persona, que per ells és l'autor material del crim aquest, doncs diu que no ho és, doncs és normal. I es produeixen unes situacions violentes, algun crit, algun ploro, i per tant, ja com era el moment del final de judici, es va desalotjar la sala de seguida, per sort teníem els Mossos d'Esquadra de Pesa, i es va desalotjar la sala de seguida, i jo vaig dir que abandonessin l'audiència i que sortessin almenys a la plaça de la catedral, al carrer. 42:40 ha acabat un dels judicis més convulsos que s'han celebrat mai a l'Audiència de Girona. Les acusacions han decidit unificar criteris. Han demanat 27 anys de presó per als dos acusats amb l'esperança, sobretot, que el loco no s'escapi impune del crim. 43:01 Després d'una setmana i tres dies de judici, el jurat es retira a deliberar. Tothom espera una fumata blanca aviat, especialment les acusacions, que veuen clara la condemna. Però la deliberació s'allarga molt més del previst. 43:18 A mitja tarda, els membres del jurat que estan incomunicats des de les 10 del matí contacten per primer cop amb el món exterior per demanar tabac. Fa tantes hores que són allà dins que se'ls ha acabat. També demanen un medicament que s'ha de prendre un dels membres. L'acusació esperava un desenllaç ràpid, però la decisió no arriba. 43:38 va pronosticar que al cap de 15 minuts tindríem el veredicte, o aquella tarda. Jo recordo que era el dijous gràs, i no sé si estàvem esperant, perquè és que no hi havia experiència. I aleshores vam estar allà una estona pensant que potser hi hauria un veredicte i que, per tant, s'hauria de tornar el jurat a pujar i llançar el veredicte. Doncs allò no va passar. 44:01 A un quart de nou del vespre, després de deu hores deliberant, els membres del Tribunal Popular comuniquen que no hi ha prou consens i que s'ha fet tard, i demanen que els portin a l'hotel per descansar. Ningú se'n sap avenir. 44:13 Hi ha un portaveu, el jurat, i em diu el portaveu que no, que encara no s'ha posat d'acord, i el bus, conduït per Mossos d'Esquadra, amb un cotxe davant i una altra darrere, i conduït cap a l'hotel fins al dia següent. 44:28 Mentre els membres del jurat reposen incomunicats a l'hotel Costa Vella, a la presó de Girona, el loco espera el veredicte en companyia d'un altre reclus. Fa uns dies, Emilio Ortega va demanar companyia perquè se sentia sol. Les autoritats penitenciàries el van veure tan deprimit que li van permetre compartir cel·la amb un amic que va conèixer durant els seus múltiples trasllats de presó. El seu company és membre de la Comunitat Gitana de Barcelona. 44:53 El dictamen arriba després de 26 hores de deliberació. El tribunal convoca les parts una altra vegada a l'audiència de Girona. El principal acusat entra a la sala envoltat de policies i de càmeres. 45:06 Emílio, com estàs? Com estàs, Emílio? He hecho un polvo, senyores. He hecho un polvo momentitamente. 45:13 Hi ha molta expectació a l'audiència de Girona. El fet que la resolució hagi tardat tant fa pensar a l'advocat que defensa el loco, que potser encara hi ha partit. 45:23 Quan es van nascentant i amb tota la persimònia, seguretat, ceremoniositat... de la formació una altra vegada del tribunal, que es va pronunciar un veredicte, que recordo que es va dir que havia estat d'entrada, va dir que era per no unanimitat, no unanimitat. Jo haig de dir que en aquells moments vaig pensar dintre meu, mare meva, com això hagi sortit, no m'ho crec, no pot ser, no unanimitat, no pot ser, no pot ser. 45:51 És dissabte 21 de febrer de 1998. 45:54 Quan el president del jurat comença a llegir el veredicte, a la sala el silenci és sepulcral. 46:11 Estan nerviosos perquè saben que el veredictes és de condemna, perquè saben que hi ha públic, perquè saben que hi ha gent i perquè saben que hi ha càmaras que l'està filmant i, per tant, jo crec que el seu subconsciència té posibles represàlies i de qualsevol tipus d'actuació posterior. 46:28 Culpable per sete votos a favor i dos en contra. Declaro el jurado si Raquel Fernández Roy és culpable, sete votos o no culpable, cinc votos, de haver causat la mort de Andrea Arena Salazar amb alevosia sense que ésta pudiera defender-se. No és culpable per unanimitat. 46:42 Ja ho heu sentit. El jurat considera que l'Emilio Ortega Moreno és l'únic autor del crim i que no hi ha proves que permetin sostenir la causa contra l'altra acusada, la seva dona. A la sortida de l'Audiència de Girona, la Raquel Fernández celebra la seva absolució amb cava i envoltada de tota la família. 47:02 Tenia el que havia de sortir i punt. I ja està, no? Estaves convencida d'ella des del primer moment. Sí, perquè jo, com no he participat en res, no havia de temer a res. 47:09 Tres dies després del veredicte, l'Audiència de Girona condemna l'Emilio Ortega Moreno a 27 anys de presó per l'assassinat amb traïdoria de l'Andrea Arena Salazar, l'Aroa. També haurà de pagar a la família més de 20 milions de pessetes, és a dir, uns 120.000 euros d'avui. Més els interessos. Anna, què diuen els fets provats de la sentència? 47:32 Segons el tribunal, Raquel Fernández i Andrea Arenas eren amigues d'infància. Totes dues residien al barri del Colobret de Figueres. De fet, va ser l'Andrea qui va presentar a la Raquel el seu futur marit, l'Emilio Ortega Moreno. La sentència conclou que després de casar-se, l'acusat va començar a pensar que les dues noies mantenien una relació que anava més enllà de l'amistat i que per això va decidir matar l'Andrea. El dia del crim, Ortega Moreno sabia que la noia sortiria de casa seva per anar a l'ambulatori. 48:04 Va agafar el cotxe, la va trobar a mig camí, la va convidar a pujar i, un cop a dins, se la va endur a Vinyonet de Puigventós. Segons el relat de l'Audiència de Girona, un cop allà, aprofitant que la víctima estava d'esquena, la va colpejar al cap amb molta força utilitzant una clau anglesa de 25 centímetres. El cop la va matar. Després va agafar el cadàver, el va col·locar sobre una pila de fusta i matolls i li va calar foc. La va deixar allà cremant-se i se'n va anar. 48:33 La resolució del cas no deixa satisfets del tot ni els investigadors, que continuen convençuts que a la banqueta hi haurien hagut de seure alguns familiars de l'acusat, ni el propi magistrat que ha presidit el judici. 48:46 Aquí queda una qüestió que, després que el judici ha acabat, que a mi va sorprendre una mica l'absolució de la companya. Jo, com tribunal professional, no tinc gaire clar que aquesta dona no tingués res a veure amb aquesta... Jo he de respectar, com és natural, la decisió del tribunal, però com a tribunal, jo com a magistrat em vaig quedar una mica... No estava jo gaire convençut, després del que havia llegit de la instrucció i del que havia sentit en el judici, que aquesta noia no estigués d'alguna manera implicada, si més no com a encobridora, potser, o alguna figura d'aquestes, no? 49:25 Crec que van quedar molts dubtes, molts interrogants per contestar moltes coses per saber, sobretot plegat, i al final va haver-hi una detenció, una víctima i dues famílies absolutament destrossades. 49:42 El març del 2024, un mes abans que es complissin 28 anys de l'assassinat de l'Andrea Arenas, el 112 va rebre la trucada d'un home que acabava de trobar un cadàver en una nau del col·legi, al Segrià. Estava en avançat estat de descomposició, pràcticament momificat. Només portava posades les sabates. Era el cos de l'Emilio Ortega Moreno. L'autòpsia va determinar que havia tingut una mort biològica per causes indeterminades. Deu dies abans, la mare havia trucat a la policia preocupada perquè feia anys que no tenia notícies del seu fill. 50:21 Gràcies per escoltar-nos. Tornem tan aviat com puguem. 50:32 ... ... ... ... ... 51:07 Catalunya Ràdio. 51:08 Catalunya Àudio. 51:10 Som podcast.